Cocktail d'informació, educació i societat.

Per comprendre el concepte de “societat de la informació” no cal fer una tesis, basta només amb fer una ullada pel nostre voltant, pels carrers, centres institucionals, a casa... I veurem que tots aquests llocs estan replets d’informació destinada al ciutadà.

Fotografia d'Antonio Fiol a Flickr

Cal dir que aquesta informació és oferta de moltes formes: cartells d’informació, pantalles electròniques amb breus vídeos, dibuixos explicatius,... I tot això per tal d’oferir de forma gratuïta una informació útil que ja ens suposa quasi de vital importància.

Un dels experts que ha volgut donar explicació d’aquesta transformació de la societat ha set en Jordi Adell on  ens va mostrar l’evolució de la transmissió d’informació: 

Adell va afirmar que gràcies a aquestes passes i gràcies a situar-nos en una societat flexible i generalment adaptable, ens trobem actualment a la societat de la informació i la comunicació. Aquest entorn al qual actualment ens trobem, on regnen les telecomunicacions, l’ús i la difusió de la informació ha canviat considerablement, fent així que la gran majoria de la població pugui accedir a aquesta, manipular-la, compartir-la,... És un gran avanç per la societat, però podem trobar alguns inconvenients i idees divergents a grans trets:

• D’una banda ens trobem davant un món d’informació quasi il·limitada que pot suposar tant una gran ampliació de coneixements com una successió d’informació errònia o que ens pot confondre.
• Tothom pot accedir a aquesta informació, però aquelles persones que no tinguin les eines i coneixements necessaris no ho podran fer (això es coneix com Bretxa digital, la qual se pot combatre fent plans d’inclusió digital).
• El fet de poder gaudir de noves formes de comunicació també suposa un gran canvi social respecte a les relacions entre els ciutadans. Això pot comportar aspectes positius com és la comunicació a gran distància, la rapidesa per comunicar-se... Com diu Adell “En la sociedad de la información, el espacio y el tiempo ya no son condicionantes de la interacción social, del mismo modo que las fronteras y los límites nacionales no representan barreras para la circulación de capital, de la información, de los mercados, incluso el del trabajo, o las relaciones interpersonales.” Però això pot comportar alhora alguns inconvenients, com és la qualitat de les relacions socials, la qualitat de la mateixa informació compartida, la no-necessitat de sortir tant al carrer degut al món de possibilitats que ens ofereix Internet...
• Podem arribar a conèixer molts aspectes de les cultures més remotes, però també suposa una homogeneïtzació cultural. Aspecte que ens condueix a que molts llocs poden perdre l’essència de la seva cultura, aquella essència que la feia única.

En quant a les idees mencionades anteriorment, Manuel Area Moreira afegeix algunes més, tant aspectes positius com aspectes negatius (o com ell diu: la cara amable i la cara amarga de la sociedad de la comunicación):

• Aspectes positius:

o   Augment del benestar material a la vida quotidiana. Les noves tecnologies també ens ha estat favorable per apropar el món mercantil, oferint així més possibilitats, qualitat, quantitat, diversitat,... de productes.

o   Millora l’eficàcia i la qualitat dels serveis (sanitaris, financers, administratius,...). Pot ser quasi inimaginable una societat amb tal quantitat de ciutadans i amb tanta diversitat, i que aquesta es trobi endarrerida per no haver una progressió tecnològica. Hauria un total descontrol i seria molt difícil aconseguir l’ordre que ens ofereixen les tecnologies actuals.

o   El sorgiment de noves indústries i el progrés econòmic.

•  Aspectes negatius:

o   La societat s’ha tornat totalment depenent d’aquestes tecnologies, fent així que si aquesta falla en qualsevol moment, la nostra societat no funcionaria.

o   La pèrdua de la privacitat i l’augment del control informatiu sobre els individus.

o   El fet de tenir el món mercantil més a prop a nosaltres, també ha suposat que la societat sencera es torni més consumidora, al estar aquesta ben expectant davant el món de possibilitats que ens ofereix, per exemple, les pàgines web i el consum d’aquests productes.

Incidint més en la relació de les noves tecnologies i l’educació, Area afirma que un dels objectius actuals del sistema educatiu és la multialfabetització, deixant de banda la simple alfabetització (aprendre lectoescriptura com a única forma per comunicar-nos):

Segons Area

Per dur això a terme, cal treballar quatre dimensions indispensables:

• La dimensió instrumental: aprendre a utilitzar les eines per poder accedir a la informació.
• La dimensió cognitiva: aprendre a transformar la informació en coneixemnt.
• La dimensió sociocomunicacional: aprendre a expressar-se i comunicar-se a partir d’aquestes tecnologies. 
• La dimensió axiològica: desenvolupar aptituds per utilitzar la informació recollida.

I tota aquesta formació servirà per poder fer front a la omnipresència tecnològica que ens afecta a tothom. Però aquesta metodologia de vida (el fet de tenir molt present i utilitzar les tecnologies en qualsevol banda o situació) pot acabar tenint unes repercussions dificilment reparables: el rol del docent pateix un canvi, on abans era el centre de l’aprenentatge, després és un membre més dins l’aula i podria acabar sent un simple manual d’instruccions d’ús de tecnologies. Què vull dir amb això? Que les tecnologies, la informàtica més concretament, podria acabar amb l’essència de l’educació. Quan parlo de essència faig referència, per exemple, a les relacions professor-alumne, que acabarien sent màquina-alumne. Però això no passaria només al sistema educatiu, qualsevol altre entorn també acabaria afectat ja que les tecnologies acabarien substituint aquell treball humà.

Imatge de Charlie NZ a Flickr

Quan parlo d’aquest tema me’n recordo irremediablement de la pel·lícula Wall-E, on es pot veure com la societat ha evolucionat tant tecnològicament que la vida humana ha quedat totalment acomodada fins al nivell de veure’s alterada corporalment (obesitat mòrbida per no fer cap tipus d’esforç físic, extremitats més curtes, peus més petits ja que no els utilitzen per caminar, dits de la mà més curts ja que no les utilitzen per res... La tecnologia substitueix qualsevol moviment humà.). Doncs bé, la forma d’aprendre dels nens era a partir d’imatges i vídeos, sense tenir cap tipus de manipulació, observació o participació directa amb allò que estaven aprenent. I es això també amb el que vull incidir. És molt interessant deixar que la tecnologia entri a les nostres vides i al sistema educatiu, però hi ha una sèrie d’aspectes que no se poden aprendre només amb imatges i vídeos i que cal tenir una interacció, una experimentació directa i més significativa.

A continuació deixo penjat un vídeo on resumeix les idees principals que intento explicar:

Tot i així, cal dir que per arribar a aquesta situació de sobirania tecnològica tant a la societat com dins l’escola, és necessari trencar amb les barreres que trobem actualment (bretxa digital, la falta de formació docent, etc.) i, a més, arribar a una situació de descontrol tecnològic total.

A continuació deixaré penjats els mapes conceptuales que hem elaborat a classe i que tenen total relació amb tot allò que he exposat en aquesta entrada de Blog :

• Mapa sobre la societat de la informació i la comunicació.

• Mapa sobre l'educació a la societat de la informació i la comunicació.